Si ya eres usuario, accede...

Recordarme

¿No recuerdas tu contraseña?
Accede con redes sociales...
Si todavía no eres usuario, regístrate...

¡Regístrate ahora! para recibir los titulares del día en tu e-mail.

¡Regístrate ahora! para poder comentar noticias, participar en sorteos y concursos.

OPINION DE ANGEL BERGADÀ

Rubi i el Betis

Els que posen fre a la il·lusió perica no estan a Sevilla sinó a la Xina comptant diners i a Llotja de Cornellà somrient com babaus

Angel Bergadà
15/12/2019

 

Es tracta d’anar creant enemics nous cada temporada, per desviar l’atenció del que realment passa a l’Espanyol. Sembla que enguany, el rival que més ganes li tenim i equip a batre és el Betis. El seu pecat? Bàsicament oferir al nostre anterior entrenador un contracte de tres anys pel triple del que cobrava i abonar la clàusula de l’únic davanter perico que feia gols, Borja Iglesias. És a dir, buscar a fora per no trobar a dins que, històricament, nosaltres som el nostre pitjor enemic.

Rubi, l’entrenador que amb alts i baixos ens va acabar portant a Europa, se’n va anar al Betis guanyant diners però perdent el respecte de l’afició perica que, segons ell mateix deia, era la seva. Va sortir per la porta del darrere, malament i gairebé d’amagat. Ja sabem que en futbol professional l’ètica s’amaga quan surten els diners i a Rubi el va enlluernar l’or de la Giralda. Però tot fa pensar que tenia més motius per voler marxar. Se li va posar la mosca darrera l’orella quan faltaven dos mesos per acabar la lliga i Chen es va reunir amb Gallego i Perarnau, però no amb ell.

Després de l’últim partit de lliga, la cúpula esportiva ja li va dir que per al president la prioritat era l’economia i que hi hauria vendes importants. Segurament llavors Rubi va intuir allò que els aficionats no volíem veure: Chen no tenia cap intenció de reforçar l’equip per més que l’afició cantés el seu nom a la gespa en acabar el darrer partit, i algú li intentés fer veure que la següent seria una exigent temporada de tres competicions. “És inexpressiu”, dèiem. “És d’una altra cultura”, volíem pensar. Però no. Res de tot això. La veritat era molt més senzilla: la seva escala de prioritats està encapçalada pels diners i no ha fet ni farà cap esforç per entendre el sentiment perico. Rubi es va equivocar en les formes però va encertar que aquesta temporada condemnaria a qualsevol entrenador que s’assegués a la banqueta del RCD Espanyol.

Avui, aquell Betis de Rubi que desitjàvem veure a Segona Divisió té 22 punts a la Lliga (nosaltres 9), apunta als 200 milions de pressupost i va com un coet cap a posicions europees.

No li desitjo cap sort a l’equip andalús, ni al tècnic català. Però ni el Betis, ni Rubi són els meus enemics esportius. Si alguna cosa sento per l’afició bètica, és la sana enveja de tenir un estadi ple, un equip compromès i una directiva que sintonitza amb l’afició. Els que posen fre a la il·lusió perica no estan a Sevilla sinó a la Xina comptant diners i a Llotja de Cornellà somrient com babaus, fent declaracions que em crispen els nervis i portant una insígnia d’or i brillants del RCD Espanyol a la solapa, que segurament es treuen quan arriben a casa o fan un whisky amb els amics.

What do you want to do ?
New mail